jueves, 8 de mayo de 2008

Alpinistes-samurais

Antònia Font
Alegria (Virgin Records España, 2002)



Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat, giren es ventiladors.
Una falta personal, tantes baixes en es meu sofà,
mil-cent-cinquanta condons.
Alpinistes-samurais, coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.
Un indici de final, previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar com és un dia just apunt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.
Ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa contrucció.
Una foto, manantials, aumentam es nivell d'expulsions,
beus aigua des meus grifons.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Guapix,
Espero tu mail para "ponernos al día.."
Por cierto, qué letra tan boniiiita!
Un beso cielo.

Anónimo dijo...

Ayayayay!! Noticia!
Sabes a quién he conocido en NY? A una amiga de Silviaaaa! el mundo es un pañuelo, no?!
:)

Mario_O dijo...

Ei Cris!

El mail está prácticamente en camino ;-) don't worry.
Mola la letra, eh? Te recomiendo la mayoría de canciones de Antonia Font, tienen un estilo muy marcado en la línea de la que he posteado.
Y cómo es que has conocido a una amiga de Silvia!!?? Cueeeenta!! Si cuando dicen que el mundo es un pañuelo...

Besos!